Casa de Cultura de la Diputació de Girona.
Awakening European Sleeping Instruments .
Es tracta d’una iniciativa organitzada per la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, que forma part del projecte europeu Awakening European Sleeping Instruments de difusió dels instruments i de les músiques creades al voltant de la Portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll durant l’Edat Mitjana. En el marc d’aquesta acció el projecte arriba a Girona i es mostren instruments d’elements arquitectònics de la ciutat, com els que es poden trobar a Sant Pere de Galligants o a la catedral de Girona. És una experiència oberta a tots els públics, participativa, que inclou una exposició, tallers, visites guiades, construcció d’instruments i música en directe amb els instruments construïts.
El projecte ha comptat amb el suport de Creative Europe en el marc de la Comissió Europea per als sectors culturals i audiovisuals i de la Candidatura Patrimoni Mundial UNESCO-Portalada de Ripoll així com amb la col·laboració del Museu de la Catedral de Girona i del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona.
Podeu consultar totes les activitats i la informació actualitzada al web www.casadecultura.cat
Els instruments medievals.
Quines són les fonts que ens han de permetre d’acostar-nos al coneixement, a l’estudi, i finalment a la reproducció més o menys fidel dels instruments medievals? La tasca musicològica resulta de l’apassionant combinació de restes arqueològiques, textos contemporanis teòrics i literaris, iconografia, instruments folklòrics que han conservat característiques semblants a la dels instruments medievals, i textos musicals de l’època amb notació.
Els instruments de corda medievals són construïts a partir d’un bloc de fusta. És el que anomenem instruments monòxils, a diferència de la majoria d’instruments actuals que es componen a partir de l’acoblament de diverses planxes i peces de fusta.
Aquests instruments podien ser força sofisticats, amb una estètica i una tècnica molt treballades. De la mateixa manera que succeïa amb la construcció dels edificis, guardaven proporcions geomètriques que reflectien la perfecció del món a través de les matemàtiques.
Aquests tipus d’instruments han evolucionat cap a formes modernes, com els violins, les guitarres, o les arpes. Tanmateix la música tradicional ha conservat, sobretot en d’altres països europeus, la manera de construir i fins i tot de tocar dels instruments medievals.
Glossari d’instruments:
La fídula o viola oval era l’instrument més utilitzat pels trobadors i joglars, i era destinat a acompanyar el cant. És l’antecessor de la família dels violins. Té quatre o cinc cordes, algunes de les quals dobles, i en alguns models se n’afegeix una d’exterior al mànec. El pont és pla, la qual cosa facilita la vibració simultània de les cordes alhora. Els llargs arcs que apareixen a la iconografia permeten l’execució de notes de molta durada, o bordons, que actuen com a suport harmònic de la melodia cantada. En el nostre recorregut la podem trobar a Sant Pere de Galligants i a les Ferreries Velles.
Construcció Antoni Madueño,
còpia del Portico de la Gloria de Santiago de Compostela
Sant Pere de Galligants. Cortesia Museu d’Arqueologia de Catalunya
Ferreries Velles
L’arpa és un dels instruments musicals més antics, que ja existia fa uns 5000 anys, i és originari de Mesopotàmia. Era un instrument portàtil, emprat per trobadors i joglars, però també per cavallers, donat que podia tocar-se mentre hom cavalcava.
Arpa de Ripoll. Foto Miquel Parés.
Els llaüts, guiternes, cítoles, i d’altres instruments de corda pinçada són originaris d’Orient, i reben diferents noms al llarg dels segles de l’Edat Mitjana. Normalment es tocaven amb un plectre o pua, que podia ser de canya, pergamí, ploma, o banya, i guanyen importància a finals del període. Els trobem a la porta dels Apòstols de la Catedral.
Porta dels Apòstols.
Rabec o giga. D’origen oriental, amb dues o tres cordes i de so agut. És un instrument amb forma de pera, de dues o tres cordes i clavilles frontals. D’estructura semblant a la fídula, també es toca amb arquet però és de grandària més reduïda. Es tocava a l’espatlla però també sobre el genoll, per influència àrab. Apareix al Beatus de Girona.
Beatus de Girona. Foto Cortesia del Capítol i Museu de la Catedral de Girona
La viola de roda o simfonia, és un dels pocs instruments inventats a Europa cap al segle X, amb un mecanisme singular, una roda accionada per una mà i una sèrie de tangents que incideixen en les cordes a través d’un teclat. Originàriament era un instrument que servia per acompanyar el cant litúrgic, anomenat organistrum, que es tocava entre dues persones.
Cantigas de Santa Maria
Salteri. Instrument consistent en una caixa de fusta amb diverses formes, sense mànec, amb cordes a una de les seves bandes, que s’accionen amb els dits o amb plectre. És un instrument que perviu encara en molts països, des de l’orient d’Europa a Àsia.
Foto Cortesia del Capítol i Museu de la Catedral de Girona
Rota. El funcionament de la rota roman encara com un misteri, perquè segurament era la combinació d’un arpa i d’un salteri, fou un dels instruments més populars durant el segle XII i tenia cordes a banda i banda de la caixa, amb una forma molt semblant a la de l’arpa.
Rota de Ripoll. Foto Miquel Parés.
El monocordi era un instrument destinat a un ús pedagògic, consistent en una caixa estreta i allargada, i d’una sola corda, amb un pont mòbil. Segurament hi apareixia escrit el nom de les notes, de manera que en moure el pont i escurçar la llargària de la corda, permetia els estudiants entendre les proporcions matemàtiques en què s’expressen els intervals musicals.
En convivència amb tots aquests instruments de cordes apareixen esmentats en els textos i en les reproduccions plàstiques tota mena d’instruments de vent de la família de les flautes, orgues, corns, cornamuses, instruments de canya, també d’origen àrab; instruments de percussió de membrana com tambors i panderos, i campanes o petits idiòfons de fusta que es tocaven amb una sola mà. Podem trobar corns al Tapís de la Creació i al Beatus de Girona, i també una cornamusa a sota de les voltes de la Rambla de la Llibertat o al Baldaquí de la Catedral.
Baldaquí de Girona. D’esquerra a dreta, címbals, viola, trompes, orgue portatiu.
Foto Cortesia del Capítol i Museu de la Catedral de Girona
La música als monestirs.
La música té una funció essencial en la vida monàstica durant l’Edat Mitjana. Serveix per acompanyar la litúrgia, però també és font d’estudi per part dels monjos.
Biga de Cruïlles, representant els monjos en un cant processional. Cortesia Museu d’Art de Girona
La veu és l’instrument per excel·lència a l’església i el cant en llatí és el vehicle per expressar la pregària dels monjos i dels fidels. Els instruments tenen un paper molt secundari en la litúrgia, tret de l’orgue o de l’organistrum, que serveixen per acompanyar el cant, sovint en forma de bordons, o notes sostingudes. Tanmateix l’aparició en la iconografia religiosa de molts instruments, en bíblies il·luminades, en els capitells dels claustres o en les portalades, així com els comentaris crítics al seu ús, i fins i tot les prohibicions d’utilitzar-los durant el culte, fan pensar que l’ús dels instruments era molt habitual.
L’scriptorium monàstic és el lloc on es copien còdexs de tota mena, i també les obres musicals que circulen per tot Europa. Es conserven còdexs musicals amb obres litúrgiques, però també d’altres indicats per a l’ensenyament de la música als monjos, ajudats per instruments com el monocordi.
La música dels joglars.
Són els intèrprets per excel·lència de la música medieval, i també del repertori dels trobadors. Però també els trobem interpretant èpica, drames litúrgics, actuant a les places i als carrers o a les cases de la noblesa.
En els seus espectacles utilitzen tota mena d’instruments, tot adaptant-se al tipus de repertori i també a les possibilitats materials de cada circumstància. Els texts i la iconografia, ja siguin miniatures, pintures o escultura, testimonien molta varietat d’instruments de corda fregada i pinçada, però també percussions.
S’han conservat molts exemples d’iconografia representativa d’escenes de joglaria. En un context bíblic apareixen amb instruments musicals i també d’altres realitzant acrobàcies o jocs amb espases. Al claustre de Sant Pere de Galligants trobem una escena de joglars adornant un dels seus capitells. Il·lustren les temptacions mundanes, i són un advertiment per als monjos. Apareixen al costat de la sirena, que amb el seu cant és també el símbol de les distraccions.
Sant Pere de Galligants. Capitell del claustre. Cortesia Museu d’Arqueologia de Catalunya.
El Beatus de Girona.
El Beatus de Girona és una de les còpies que transcriu el comentari a l’Apocalipsi, escrit per Beat, monjo del monestir de Liébana i acabat el 975. El de Girona està escrit en escriptura visigòtica i il·lustrat amb 114 miniatures. No va arribar a Girona fins el 1078 quan va ser cedit a la seva Canònica. En una de les miniatures del Beatus de Girona apareixen els vint-i-quatre Ancians de l’Apocalipsi sostenint les gigues o rabecs, juntament amb les copes. Podem trobar paral·lelismes en l’atribució d’aquest instrument als Ancians en la Portalada de Ripoll, i en molts d’altres edificis i manuscrits.
Foto Cortesia del Capítol i Museu de la Catedral de Girona
Itinerari de descoberta
L’itinerari proposat mostra alguns elements en els quals s’hi poden trobar representacions d’instruments medievals. Algunes d’aquestes representacions es troben custodiades pels museus i arxius de les ciutats, no obstant això, amb un senzill recorregut es poden apreciar elements que ens permeten descobrir les representacions d’aquests instruments.
Catedral.
Porta dels Apòstols.
Es va construir al llarg de sis segles (entre el XIV i el XX) i en tres períodes diferents. Actualment, els únics elements escultòrics originals que es conserven són les mènsules que sostenien els dotze apòstols i que contenen formes escultòriques on apareixen entre d’altres, uns àngels músics.
Baldaquí.
D’època gòtica, es comença a construir en 1320, i es tracta d’una obra d’orfebreria de plata, que representa 137 figures d’àngels i sants al voltant de la coronació de Maria, de data més tardana (1350). Alguns d’aquests àngels porten a les mans instruments musicals.
Museu-Tresor de la Catedral.
Tapís de la Creació
És un brodat del segle XI conservat al Museu-Tresor de la Catedral de Girona, i constitueix una obra única. Representa la creació del món, i hi apareixen grans corns o olifants en mans de quatre àngels.
Beat de Girona.
És un dels còdexs miniats derivats dels comentaris a l’Apocalipsi de Beat de Liébana, un monjo que visqué al segle VIII prop dels Pics d’Europa. Es tracta d’una obra que tingué molta repercussió durant l’Edat Mitjana, que comenta l’Apocalipsi de Sant Joan. La còpia de Girona és de finals del segle X. S’hi troben els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi portant gigues o rabecs.
Voltes de la Rambla de la Llibertat.
Les mènsules amb músics de sota les voltes de la rambla són d’origen gòtic, i devien suportar unes voltes anteriors a les que podem contemplar en l’actualitat. Sobre aquestes mènsules s’han escrit diverses llegendes, però en realitat l’aparició d’instruments musicals era molt habitual en aquests elements arquitectònics.
Carrer de les Ferreries Velles.
Situat al Barri Vell de Girona, paral·lel amb el carrer Mercaders i el carrer els Ciutadans. Es tracta de dues mènsules gòtiques amb músics que toquen violes o fídules.
Museu d’Art de Girona.
Biga de Cruïlles.
És una biga romànica decorada procedent del monestir de Sant Miquel de Cruïlles, al Baix Empordà, i actualment es conserva al Museu d’Art de Girona. Fa prop de quatre metres de llargada, i data segurament d’inicis del segle XIII. Representa una processó de monjos cantant.
Sant Pere de Galligants.
Capitell del claustre.
Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina, actualment seu a Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya. De l’època romànica només es conserven l’església i el claustre, construïts al segle XII.
El claustre és de planta rectangular, amb una seixantena de capitells, en els quals s’hi representen motius vegetals, de cistelleria, figures zoomorfes i figures geomètriques. En un d’aquests capitells hi apareix un músic tocant una fídula, amb altres personatges i una ballarina.
PROGRAMA D’ACTIVITATS
Exposició d’instruments medievals a la Casa de Cultura de Girona.
Dates: del 20 de febrer al 20 de març
Horari: de dilluns a divendres de 10.00 a 20.00 h. Festius tancat.
Lloc: sala d’exposicions primera planta
Inauguració de l’exposició 20 de febrer a les 19.00 h
Es tracta d’una mostra de recreacions d’instruments romànics, des de les violes i gigues de Ripoll, a l’arpa, el monocordi, la simfonia, o la cítola, i la fídula del Pórtico de la Gloria i del Palacio Gelmírez de Santiago de Compostela, reproduccions més tardanes properes al gòtic.
Taller-demostració de construcció d’instruments de corda amb Antoni Madueño
Dates: 21, 27 i 28 de febrer i 5, 6, 12, 13 i 19 de març
Horari: de 10.00 a 14.00 h i de 16.30 a 19.30 h
En aquest taller, obert al públic, Antoni Madueño construirà una còpia de l’instrument de corda medieval que apareix al Beat de Girona, conservat al Museu de la Catedral de Girona.
Taller en familia amb Antoni Madueño
Data: 27 de febrer
Hora: 17.30 h
Lloc: sala d’exposicions primera planta
Recomanat a partir de 6 anys
Visita especialment pensada per a famílies que inclou un recorregut per a l’exposició i el taller on podran veure com es reconstrueix una còpia de l’instrument de corda medieval que apareix al Beat de Girona, conservat al Museu de la Catedral de Girona.
Concerts itinerants amb Antoni Madueño i Adrià Garcia
Dates: 29 de febrer
Hora: 11.00 h
Punt de trobada: monestir de Sant Pere de Galligants
Entrades: 3 € · www.casadecultura.cat
El monestir de Sant Pere de Galligants o la catedral de Girona són dos monuments en què apareixen reproduïts instruments de l’època medieval. És per això que als seus claustres i en d’altres dependències hi sonaran els instruments de l’exposició i veus que interpretaran obres de l’època, algunes de les quals conservades als arxius de Girona mateix o de les comarques gironines.
Conferència i música en directe amb Antoni Madueño
Data: 12 de març
Hora: 19.00 h
Lloc: aula magna de la Casa de Cultura
Inscripció gratuïta a http://www.casadecultura.cat
Com sonaven els instruments de l’època medieval? En podem trobar, a Girona? La combinació de les restes arqueològiques que ens han pervingut; els textos contemporanis, teòrics i literaris; la iconografia, i els instruments folklòrics, que han conservat característiques semblants a les dels instruments medievals, són les peces que ens permetran aproximar-nos a un tema relativament desconegut i apassionant.
Concert de cloenda amb Antoni Madueño i L’Incantari (Arturo Palomares, Lucia Samitier i Ana Cerezo)
Data: 22 de gener de 2021
Hora: 20.00 h
Lloc: auditori J. Viader
Entrades: 3 € · http://www.casadecultura.org
A partir del treball fet al taller de construcció d’instruments i de la recerca musicològica als arxius, un grup d’intèrprets que formen part del projecte europeu Awakening European Sleeping Instruments i que estan especialitzats en instruments i repertoris de l’època medieval oferiran una mostra dels instruments i les músiques de la Girona d’aquell temps.
Itinerari de descoberta
Autoguiat
L’itinerari de descoberta proposa seguir un senzill recorregut que mostra alguns elements que contenen representacions d’instruments medievals, algunes de les quals es troben custodiades pels museus i arxius de la ciutat.
Antoni Madueño 