Casa de Cultura de la Diputació de Girona.

Awakening European Sleeping Instruments .

 

Es tracta d’una iniciativa organitzada per la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, que forma part del projecte europeu Awakening European Sleeping Instruments de difusió dels instruments i de les músiques creades al voltant de la Portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll durant l’Edat Mitjana. En el marc d’aquesta acció el projecte arriba a Girona i es mostren instruments d’elements arquitectònics de la ciutat, com els que es poden trobar a Sant Pere de Galligants o a la catedral de Girona. És una experiència oberta a tots els públics, participativa, que inclou una exposició, tallers, visites guiades, construcció d’instruments i música en directe amb els instruments construïts.

El projecte ha comptat amb el suport de Creative Europe en el marc de la Comissió Europea per als sectors culturals i audiovisuals i de la Candidatura Patrimoni Mundial UNESCO-Portalada de Ripoll així com amb la col·laboració del Museu de la Catedral de Girona i del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona.

 

IMG-20200219-WA0007      IMG-20200219-WA0003

 

Podeu consultar totes les activitats i la informació actualitzada al web www.casadecultura.cat

 

Tríptic

 

Els instruments medievals.

 

Quines són les fonts que ens han de permetre d’acostar-nos al coneixement, a l’estudi, i finalment a la reproducció més o menys fidel dels instruments medievals? La tasca musicològica resulta de l’apassionant combinació de restes arqueològiques, textos contemporanis teòrics i literaris, iconografia, instruments folklòrics que han conservat característiques semblants a la dels instruments medievals, i textos musicals de l’època amb notació.

Els instruments de corda medievals són construïts a partir d’un bloc de fusta. És el que anomenem instruments monòxils, a diferència de la majoria d’instruments actuals que es componen a partir de l’acoblament de diverses planxes i peces de fusta.

Aquests instruments podien ser força sofisticats, amb una estètica i una tècnica molt treballades. De la mateixa manera que succeïa amb la construcció dels edificis, guardaven proporcions geomètriques que reflectien la perfecció del món a través de les matemàtiques.

Aquests tipus d’instruments han evolucionat cap a formes modernes, com els violins, les guitarres,  o les arpes. Tanmateix la música tradicional ha conservat, sobretot en d’altres països europeus, la manera de construir i fins i tot de tocar dels instruments medievals.

 

IMG_20200220_174943

 

Glossari d’instruments:

 

La fídula o viola oval era l’instrument més utilitzat pels trobadors i joglars, i era destinat a acompanyar el cant. És l’antecessor de la família dels violins. Té quatre o cinc cordes, algunes de les quals dobles, i en alguns models se n’afegeix una d’exterior al mànec. El pont és pla, la qual cosa facilita la vibració simultània de les cordes alhora. Els llargs arcs que apareixen a la iconografia permeten l’execució de notes de molta durada, o bordons, que actuen com a suport harmònic de la melodia cantada. En el nostre recorregut la podem trobar a Sant Pere de Galligants i  a les Ferreries Velles.

 

IMG_20200218_194407

Construcció Antoni Madueño,
còpia del Portico de la Gloria de Santiago de Compostela

 

_MG_2259 cop

Sant Pere de Galligants. Cortesia Museu d’Arqueologia de Catalunya

 

monstre_11

Ferreries Velles

 

L’arpa és un dels instruments musicals més antics, que ja existia fa uns 5000 anys, i és originari de Mesopotàmia. Era un instrument portàtil, emprat per trobadors i joglars, però també per cavallers, donat que podia tocar-se mentre hom cavalcava.

 

IMG_1231

Arpa de Ripoll. Foto Miquel Parés.

 

Els llaüts, guiternes, cítoles, i d’altres instruments de corda pinçada són originaris d’Orient, i reben diferents noms al llarg dels segles de l’Edat Mitjana. Normalment es tocaven amb un plectre o pua, que podia ser de canya, pergamí, ploma, o banya,  i guanyen importància a finals del període. Els trobem a la porta dels Apòstols de la Catedral.

 

Llaüts

Porta dels Apòstols.

Rabec o giga. D’origen oriental, amb dues o tres cordes i de so agut. És un instrument amb forma de pera, de dues o tres cordes i clavilles frontals. D’estructura semblant a la fídula, també es toca amb arquet però és de grandària més reduïda. Es tocava a l’espatlla però també sobre el genoll, per influència àrab. Apareix al Beatus de Girona.

 

18r 76 capitol - copia

Beatus de Girona. Foto Cortesia del Capítol i Museu de la Catedral de Girona

 

La viola de roda o simfonia, és un dels pocs instruments inventats a Europa cap al segle X, amb un mecanisme singular, una roda accionada per una mà i una sèrie de tangents que incideixen en les cordes a través d’un teclat. Originàriament era un instrument que servia per acompanyar el cant litúrgic, anomenat organistrum, que es tocava entre dues persones.

 

cantiga 160

Cantigas de Santa Maria

 

 

Salteri. Instrument consistent en una caixa de fusta amb diverses formes, sense mànec, amb cordes a una de les seves bandes, que s’accionen amb els dits o amb plectre. És un instrument que perviu encara en molts països, des de l’orient d’Europa a Àsia.

 

BALDAQUI 4-0189

Foto Cortesia del Capítol i Museu de la Catedral de Girona

 

 

Rota. El funcionament de la rota roman encara com un misteri, perquè segurament era la combinació d’un arpa i d’un salteri, fou un dels instruments més populars durant el segle XII i tenia cordes a banda i banda de la caixa, amb una forma molt semblant a la de l’arpa.

 

IMG_1209

Rota de Ripoll. Foto Miquel Parés.

 

El monocordi era un instrument destinat a un ús pedagògic, consistent en una caixa estreta i allargada, i d’una sola corda, amb un pont mòbil. Segurament hi apareixia escrit el nom de les notes, de manera que en moure el pont i escurçar la llargària de la corda, permetia els estudiants entendre les proporcions matemàtiques en què s’expressen els intervals musicals.

 

Guido

En convivència amb tots aquests instruments de cordes apareixen esmentats en els textos i en les reproduccions plàstiques tota mena d’instruments de vent de la família de les flautes, orgues, corns,  cornamuses, instruments de canya, també d’origen àrab; instruments de percussió de membrana com tambors i panderos, i campanes o petits idiòfons de fusta que es tocaven amb una sola mà. Podem trobar corns al Tapís de la Creació i al Beatus de Girona, i també una cornamusa a sota de les voltes de la Rambla de la Llibertat o al Baldaquí de la Catedral.

 

Baldaquí de Girona. D’esquerra a dreta, címbals, viola, trompes, orgue portatiu.
Foto Cortesia del Capítol i Museu de la Catedral de Girona

 

 

 

La música als monestirs.

 

La música té una funció essencial en la vida monàstica durant l’Edat Mitjana. Serveix per acompanyar la litúrgia, però també és font d’estudi per part dels monjos.

 

Biga de Cruílles

Biga de Cruïlles, representant els monjos en un cant processional. Cortesia Museu d’Art de Girona

 

La veu és l’instrument per excel·lència a l’església i el cant en llatí és el vehicle per expressar la pregària dels monjos i dels fidels. Els instruments tenen un paper molt secundari en la litúrgia, tret de l’orgue o de l’organistrum, que serveixen per acompanyar el cant, sovint en forma de bordons, o notes sostingudes. Tanmateix l’aparició en la iconografia religiosa de molts instruments, en bíblies il·luminades, en els capitells dels claustres o en les portalades, així com els comentaris crítics al seu ús, i fins i tot les prohibicions d’utilitzar-los durant el culte, fan pensar que l’ús dels instruments era molt habitual.

L’scriptorium monàstic és el lloc on es copien còdexs de tota mena, i també les obres musicals que circulen per tot Europa. Es conserven còdexs musicals amb obres litúrgiques, però també d’altres indicats per a l’ensenyament de la música als monjos, ajudats per instruments com el monocordi.

 

 

La música dels joglars.

 

Són els intèrprets per excel·lència de la música medieval, i també del repertori dels trobadors. Però també els trobem interpretant èpica, drames litúrgics, actuant a les places i als carrers o a les cases de la noblesa.

En els seus espectacles utilitzen tota mena d’instruments, tot adaptant-se al tipus de repertori i també a les possibilitats materials de cada circumstància. Els texts i la iconografia,  ja siguin miniatures, pintures o escultura, testimonien molta varietat d’instruments de corda fregada i pinçada, però també percussions.

S’han conservat molts exemples d’iconografia representativa d’escenes de joglaria. En un context bíblic apareixen amb instruments musicals i també d’altres realitzant acrobàcies o jocs amb espases. Al claustre de Sant Pere de Galligants trobem una escena de joglars adornant un dels seus capitells. Il·lustren les temptacions mundanes, i són un advertiment per als monjos. Apareixen al costat de la sirena, que amb el seu cant és també el símbol de les distraccions.

 

Sant Pere de Galligants. Capitell del claustre. Cortesia Museu d’Arqueologia de Catalunya.

 

 

 

El Beatus de Girona.

 

El Beatus de Girona és una de les còpies que transcriu el comentari a l’Apocalipsi, escrit per Beat, monjo del monestir  de Liébana i acabat el 975. El de Girona està escrit en escriptura visigòtica i il·lustrat amb 114 miniatures. No va arribar a Girona fins el 1078 quan va ser cedit a la seva Canònica. En una de les miniatures del Beatus de Girona apareixen els vint-i-quatre Ancians de l’Apocalipsi sostenint les gigues o rabecs, juntament amb les copes. Podem trobar paral·lelismes en l’atribució d’aquest instrument als Ancians en la Portalada de Ripoll, i en molts d’altres edificis i manuscrits.

 

 

189v 190r 15 capitol

Foto Cortesia del Capítol i Museu de la Catedral de Girona

 

 

Itinerari de descoberta

 

L’itinerari proposat mostra alguns elements en els quals s’hi poden trobar representacions d’instruments medievals. Algunes d’aquestes representacions es troben custodiades pels museus i arxius de les ciutats, no obstant això, amb un senzill recorregut es poden apreciar elements que ens permeten descobrir les representacions d’aquests instruments.

 

Catedral.

Porta dels Apòstols.

Es va construir al llarg de sis segles (entre el XIV i el XX) i en tres períodes diferents. Actualment, els únics elements escultòrics originals que es conserven són les mènsules que sostenien els dotze apòstols i que contenen formes escultòriques on apareixen entre d’altres, uns àngels músics.

Baldaquí.

D’època gòtica, es comença a construir en 1320, i es tracta d’una obra d’orfebreria de plata, que representa 137 figures d’àngels i sants al voltant de la coronació de Maria, de data més tardana (1350). Alguns d’aquests àngels porten a les mans instruments musicals.

 

Museu-Tresor de la Catedral.

Tapís de la Creació

És un brodat del segle XI conservat al Museu-Tresor de la Catedral de Girona, i constitueix una obra única. Representa la creació del món, i hi apareixen grans corns o olifants en mans de quatre àngels.

Beat de Girona.

És un dels còdexs miniats derivats dels comentaris a l’Apocalipsi de Beat de Liébana, un monjo que visqué al segle VIII prop dels Pics d’Europa. Es tracta d’una obra que tingué molta repercussió durant l’Edat Mitjana, que comenta l’Apocalipsi de Sant Joan. La còpia de Girona és de finals del segle X. S’hi troben els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi portant gigues o rabecs.

 

Voltes de la Rambla de la Llibertat.

 Les mènsules amb músics de sota les voltes de la rambla són d’origen gòtic, i devien suportar unes voltes anteriors a les que podem contemplar en l’actualitat. Sobre aquestes mènsules s’han escrit diverses llegendes, però en realitat l’aparició d’instruments musicals era molt habitual en aquests elements arquitectònics.

 

Carrer de les Ferreries Velles.

Situat al Barri Vell de Girona, paral·lel amb el carrer Mercaders i el carrer els Ciutadans. Es tracta de dues mènsules gòtiques amb músics que toquen violes o fídules.

 

Museu d’Art de Girona.

Biga de Cruïlles.

És una biga romànica decorada procedent del monestir de Sant Miquel de Cruïlles, al Baix Empordà, i actualment es conserva al Museu d’Art de Girona. Fa prop de quatre metres de llargada, i data segurament d’inicis del segle XIII. Representa una processó de monjos cantant.

 

Sant Pere de Galligants.

Capitell del claustre.

Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina, actualment seu a Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya. De l’època romànica només es conserven l’església i el claustre, construïts al segle XII.

El claustre és de planta rectangular, amb una seixantena de capitells, en els quals s’hi representen motius vegetals, de cistelleria, figures zoomorfes i figures geomètriques. En un d’aquests capitells hi apareix un músic tocant una fídula, amb altres personatges i una ballarina.

 

 

 

PROGRAMA D’ACTIVITATS

 

Exposició d’instruments medievals a la Casa de Cultura de Girona.

 

 

Dates: del 20 de febrer al 20 de març

Horari: de dilluns a divendres de 10.00 a 20.00 h. Festius tancat.

Lloc: sala d’exposicions primera planta

Inauguració de l’exposició 20 de febrer a les 19.00 h

L’exposició mostra rèpliques d’instruments musicals del romànic. Es tracta d’un projecte europeu de difusió dels instruments i de les músiques creades al voltant de la Portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll durant l’Edat Mitjana. En el marc d’aquesta iniciativa, el projecte arriba a Girona i es mostren instruments d’elements arquitectònics de la ciutat, com els que es poden trobar a Sant Pere de Galligants o a la catedral de Girona. Es podrà seguir el procés de construcció d’aquests instruments en viu.

 

 

Taller-demostració de construcció d’instruments de corda amb Antoni Madueño

 

 

Dates: 21, 27 i 28 de febrer i 5, 6, 12, 13 i 19 de març

Horari: de 10.00 a 14.00 h i de 16.30 a 19.30 h

 

En aquest taller, obert al públic, Antoni Madueño construirà una còpia de l’instrument de corda medieval que apareix al Beat de Girona, conservat al Museu de la Catedral de Girona.

+ INFO

 

 

Taller en familia amb Antoni Madueño

 

IMG_20200312_113507

 

Data: 27 de febrer

Hora: 17.30 h

Lloc: sala d’exposicions primera planta

Recomanat a partir de 6 anys

 

Visita especialment pensada per a famílies que inclou un recorregut per a l’exposició i el taller on podran veure com es reconstrueix una còpia de l’instrument de corda medieval que apareix al Beat de Girona, conservat al Museu de la Catedral de Girona.

 

 

Concerts itinerants amb Antoni Madueño i Adrià Garcia

 

 

Nova data  gener de 2021

 

Dates: 29 de febrer i 14 de març

Hora: 11.00 h

Punt de trobada: monestir de Sant Pere de Galligants

Entrades: 3 € · www.casadecultura.cat

 

El monestir de Sant Pere de Galligants o la catedral de Girona són dos monuments en què apareixen reproduïts instruments de l’època medieval. És per això que als seus claustres i en d’altres dependències hi sonaran els instruments de l’exposició i veus que interpretaran obres de l’època, algunes de les quals conservades als arxius de Girona mateix o de les comarques gironines.

 

Conferència i música en directe amb Antoni Madueño

Data: 12 de març

Hora: 19.00 h

Lloc: aula magna de la Casa de Cultura

Inscripció gratuïta a http://www.casadecultura.cat

 

Com sonaven els instruments de l’època medieval? En podem trobar, a Girona? La combinació de les restes arqueològiques que ens han pervingut; els textos contemporanis, teòrics i literaris; la iconografia, i els instruments folklòrics, que han conservat característiques semblants a les dels instruments medievals, són les peces que ens permetran aproximar-nos a un tema relativament desconegut i apassionant.

 

 

Concert de cloenda amb Antoni Madueño i L’Incantari (Arturo Palomares, Lucia Samitier i Ana Cerezo)

Nova data 22 de gener 2021

 

Data: 20 de març

Hora: 20.00 h

Lloc: auditori J. Viader

Entrades: 3 €  · http://www.casadecultura.org

 

A partir del treball fet al taller de construcció d’instruments i de la recerca musicològica als arxius, un grup d’intèrprets que formen part del projecte europeu Awakening European Sleeping Instruments i que estan especialitzats en instruments i repertoris de l’època medieval oferiran una mostra dels instruments i les músiques de la Girona d’aquell temps.

 

 

Itinerari de descoberta

Autoguiat

L’itinerari de descoberta proposa seguir un senzill recorregut que mostra alguns elements que contenen representacions d’instruments medievals, algunes de les quals es troben custodiades pels museus i arxius de la ciutat.

 

Itinerari

 

 

logo

LOGO AWAKENING DEFINITIU     logo Ripoll    logo