Músiques per al més gran misteri, en una reflexió d’abraçades melòdiques i textuals que avancen com una serp a través del silenci. Els cants cristians primitius, anomenats genèricament gregorià, són l’expressió d’una meditació encetada tan bon punt clamen les primeres notes, i allargada en un joc de ressonàncies que acaronen les pedres. El crit del profund, comú a tot-hom amb un deix de consciència, troba consol en les paraules escrites fa tants de segles, i en la llum, apuntada com la resposta a l’abisme, a la boca del lleó, a allò més terrible.

Fotografies d’Inés Vila a prop de Batera, Vallespir, tot pensant en el dessecador del convent de Girona, on actualment es troba el Museu d’Història de Girona. La Dra. Sílvia Planas, historiadora i directora del Museu, va tenir la idea de cantar als difunts que un dia reposaren provisionalment en aquesta sala.

I REQUIEM AETERNA

Dóna’ls el descans etern i que la llum perpètua els il·lumini

II KYRIE ELEISON

Tingueu pietat…

III DE PROFUNDIS

Des del més pregon et crido…

IV DIES IRAE

Dies d’ira, dies aquells en què la terra serà reduïda a cendres….

V DOMINE DEUS

Rei Gloriós….

VI MEMENTO MEI

Recorda’m…

VII LIBERA ME

Deslliura’m… aquells que sofrien les penes de les tenebres

VIII IN PARADISUM

Al paradís canten els àngels….