1. Homo faber: Oliba constructor.

La ciutat de Manresa va ser destruïda en 1003, i després d’anys de romandre deshabitada, Oliba bastí de nou la Seu i reorganitzà la vida urbana. Però també introduí el romànic llombard a Catalunya, i promogué la construcció de monestirs, esglésies i catedrals arreu del territori. Reinterpretem l’afany constructor del bisbe, amb una clara intenció política, en una acció artística nocturna a la Seu, caminant a través de la nau, el subsol romànic, el claustre, la base del campanar o les cobertes. A través de l’al·legoria de la vida de les abelles, ens convertirem en protagonistes d’una re-construcció contemporània de la Seu. Com petits habitants socials circularem i prendrem consciència de la dimensió de l’arquitectura, i ens connectarem als avantpassats que bastiren enormes edificis.

3. Camins: Mil anys d’absència

Tercera part de la creació artística que aglutina accions al voltant de la figura del bisbe Oliba, en commemoració del seu mil·lenari. En aquesta ocasió el monestir de Sant Joan de les Abadesses i el Palau de l’Abadia són els escenaris triats per representar el pas d’Oliba per Sant Joan de les Abadesses i el paper de les monges al llarg de la seva estada al monestir. La representació poètica evoca la presència femenina al monestir a través de les veus de les Cantarines, conjunt vocal del Ripollès, que interpretaran cants tradicionals catalans i occitans al claustre del Monestir. A l’església les veus de Lucía Samitier, Arturo Palomares i Antoni Madueño es fan ressò dels cants primitius copiats a l’scriptorium de Ripoll, però també a Vic i algunes de les litúrgies més antigues, de l’època del Bisbe. Les Cantarines-Arturo Palomares-Lucía Samitier-Antoni Madueño. Estructures escultòriques les Cantarines: Eudald Alabau. Escenografia, idea original i direcció: Antoni Madueño

4. Oliba Episcopus: Pau i Treva

Un pergamí a la mà dreta de Déu, amb set segells. Els primers segells alliberen quatre genets, al·legories de la victòria, la guerra, la fam i la mort. El llibre de l’Apocalipsi descriu els quatre cavallers i els seus cavalls, blanc, negre, vermell i cendrós. L’obra del bisbe Oliba desafia la destrucció del seu temps per construir la Pau i Treva, un espai sagrat miraculosament a recer d’aquests cavallers. L’acció artística que us proposem es fa ressò d’aquest contrast: tres espais al·legòrics en què ressonen la pau i la guerra, incardinats en el centre geogràfic però també arqueològic de l’obra del bisbe. El claustre gòtic i les capelles, descansant damunt de l’antiga fundació d’Oliba, emmarquen la reflexió passada i actual, i posen en relleu la figura d’un home que va desafiar el seu temps i que esdevé referent també per al nostre segle. L’obra del bisbe Oliba desafia la destrucció del seu temps per construir la Pau i Treva, un espai sagrat miraculosament a recer d’aquests cavallers. Victor Víctor Estrada, theremin. Antoni Madueño, cant, escenografia i direcció artística.Enric Navarro, regidoria tècnica.Ines Vila, imatge.