Procés de recreació del rabec del Beatus de Girona.

 

En febrer de 2020 vam emprendre la recreació d’un dels instruments que apareixen al Beatus de Girona, en el marc del projecte Despertant instruments adormits a Girona. Les circumstàncies han obligat a acabar-lo a un taller preparat ad hoc a Arles de Tech (Vallespir), en ple confinament. Aquest és, des de l’inici i fins a la seva presentació en el concert a la Casa de Cultura del 22 de gener de 2021, el procés de recreació de l’instrument.

18r 76 capitol - copia

BEATUS DE GIRONA. f. 18 r (detall) FOTO CORTESIA DEL CAPÍTOL I MUSEU DE LA CATEDRAL DE GIRONA

 

 

El Beatus de Girona i els seus instruments.

 

Beatus de Liébana és un monjo que viu durant pràcticament tot el segle VIII, al monestir de Sant Toribio de Liébana, a Cantabria, autor dels famosos comentaris al llibre de l’Apocalipsi de Sant Joan. Va tenir molta nomenada a la seva època, i les còpies del seu llibre van proliferar entre els segles X i XIII. Les seves miniatures són d’especial bellesa i intensitat.

Pel que fa als instruments que s’hi representen, cal dir que el llibre de l’Apocalipsi és una obra de freqüent inspiració per a la representació d’instruments musicals. A banda dels corns, o d’instruments genèricament de vent, que toquen els àngels en els respectius anuncis, destaca l’escena dels vint-i-quatre Ancians, que sostenen a les mans copes i cítares (Ap. V, 8) .

Cal contextualitzar que l’obra de Sant Joan es redacta a finals del segle I, és escrita en grec i es tradueix posteriorment al llatí. La traducció llatina de la Vulgata, “cítara”, correspon genèricament a un instrument de corda, i ha evolucionat amb els segles. Per tant l’instrument en què pensa l’autor de l’Apocalipsi, el traductor de la Vulgata,  Beat de Liébana i el copista del Beat de Girona són diferents, i cada època ho interpreta segons l’instrument de corda del moment.

A banda dels Beats, el tema dels vint-i-quatre Ancians de l’Apocalipsi és representat freqüentment a les Bíblies, i sobretot a les portalades, com la de Ripoll, situats al voltant de la figura del Pantocràtor.

 

IMG_1152

Rabec de Ripoll. Foto Miquel Parès.

 

 

El rabec.

 

Al Beat de Girona apareixen diferents tipologies d’instruments, fet habitual en la representació dels Ancians de l’Apocalipsi, que arriba al seu màxim exponent al Pórtico de la Gloria de Santiago de Compostela, on cada Ancià porta un instrument de corda diferent: arpes, fídules, rota, salteris… En el cas de Girona tenim només rabecs, però de diferent factura, fins i tot amb diferent nombre de cordes, la qual cosa ens confirma la riquesa morfològica dels instruments medievals, tot i pertànyer al mateix tipus d’instrument.

A mesura que anirem avançant en la construcció de l’instrument entrarem en detalls sobre qüestions molt diverses que la iconografia no desvetlla, i que hem de mirar d’interpretar.

Hem triat la imatge següent com a model a reproduir, correspon al f. 18 r.

 

Detall

BEATUS DE GIRONA. f. 18 r (detall) FOTO CORTESIA DEL CAPÍTOL I MUSEU DE LA CATEDRAL DE GIRONA

 

 

El primer pas ha estat realitzar una planta de l’instrument a través de la projecció a escala del dibuix, per a una posterior correcció geomètrica. Aquest mètode té molts detractors, però sens dubte és l’únic que reprodueix a la perfecció les proporcions de l’instrument. He utilitzat el cap de l’Ancià i el cap de la Gemma, que molt gentilment s’ha ofert per a l’experiment.

 

 

La correcció ha estat mínima, i en aquest cas he volgut fer un instrument simètric, de manera que he hagut de triar una de les meitats de la silueta que he reflectit simètricament.

A continuació he fet l’alçat, sense poder comptar amb cap dada proporcionada pel Beatus de Girona. Però aquí és interessant aturar-se a explicar les fonts que ens permeten el coneixement dels instruments medievals.

Efectivament, per a reproduir un instrument medieval la font més evident és la iconografia: pintura, escultura, miniatura… Però el romànic com sabem no es tracta d’un art realista, i això ens dificulta enormement la tasca. Per això hem de comptar amb diverses representacions per tal de treure les línies generals de la construcció de l’instrument.

La segona font són els tractats de música i els texts de l’època en què es faci referència a instruments, però malauradament no són gaire abundants i sempre molt imprecisos.

La font que resultaria més fiable, les restes arqueològiques,  són molt escasses, i en general es conserven fragments d’instruments, i no pas complets.

Finalment, els instruments de la música tradicional a vegades han conservat la morfologia dels instruments medievals. I en el cas del rabec trobem veritables tresors fòssils en els països de l’Europa de l’Est i en el Mediterrani. Instruments com els que es tocaven a Catalunya a l’Edat Mitjana i que van desaparèixer fa segles se segueixen tocant avui pràcticament inalterats. El podem trobar a Bulgària, a Grècia, a Ukraïna o a Xipre… Veiem l’exemple del rabec a Eslovènia, anomenat lijerica.

 

 

El tall de la fusta i la realització de la talla.

 

El següent pas és projectar la silueta del plànol sobre la fusta, i començar la talla.

 

 

La construcció del rabec del Beatus de Girona, abril-maig de 2020.

 

 

 

Finalització del buidatge del cos de l’instrument.

 

 

 

Elaboració de les clavilles.

 

He optat per fer-les sense tornejar. Actualment tots els luthiers utilitzen clavilles tornejades amb molta precisió, i eines per a fer els forats cònics que permeten afinar fàcilment, però els testimonis arqueològics que ens han pervingut no coincideixen amb aquesta morfologia. En el cas del rabec de Girona hi havia l’opció de construir-lo amb dues o tres cordes. A la imatge hi apareixen dues cordes, i dues clavilles laterals, però també tres punts blancs frontals que representarien també les clavilles. Aquesta incongruència no ho és tant si entenem que el rabec podia tenir indistintament dues o tres cordes.

 

 

 

Col·locació de les clavilles a l’instrument.