Antoni Madueño és un artista de formació i activitat eclèctiques: musicòleg i intèrpret especialitzat en els repertoris medievals i en organologia, en particular en la reproducció d’instruments de corda que utilitza en els seus concerts. Durant la seva trajectòria musical, amb concerts a Catalunya i a Europa, ha col·laborat amb intèrprets i artistes d’altres disciplines com ara la dansa, la poesia, les arts plàstiques o el circ, en la creació d’espectacles que fusionen el patrimoni medieval i l’art contemporani.

En 2015 crea el projecte europeu Despertant instruments adormits, de recreació dels instruments musicals de la Portalada de Ripoll, que ha merescut el suport econòmic del Consell d’Europa. Entre d’altres projectes de creació cultural, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li ha encarregat la creació i direcció del festival Olèrdola, la ciutat perduda, al conjunt històric i monumental. Des de 2017 realitza un programa de construcció d’instruments al Monestir de Sant Pere de Rodes.

Carlos Ardura Martínez. Vinculat amb la música des de molt jove com a instrumentista, descobreix la vihuela i d’aquí s’esdevé el seu interès per la construcció d’instruments antics de corda pinçada. Ha treballat amb Carlos González, amb qui va construir la seva primera vihuela en 2000, i amb Daniel Rozada, Eduardo Martínez Torner, Jaume Bosser, o Ricardo Eichmann. En 2016 va construir amb Antoni Madueño alguns dels instruments de la Portalada de Ripoll, en els inicis del projecte Despertant instruments adormits.

Sedo García. Es pot pensar que els vaixells i els instruments musicals no tenen molt a veure, en canvi, en el meu cas, aquesta curiosa relació fou definitiva per la meva vida professional. De no haver estat pel meu pare, José Garcia Merino (Pepe), molt probablement no m’hauria dedicat a la construcció d’instruments. Fou un gran aficionat al mar, a la nàutica, i tenia aquella mena d’instint natural que desenvolupa l’apassionat quan es posa mans a la feina.

Quan era un nen el vaig ajudar a construir una embarcació a vela amb la qual navegàrem i visquérem moments inesborrables. De no haver estat per ell la meva passió per la construcció de “coses” no s’hauria despertat. A ell li dec també l’aprenentatge de la utilització de les eines, el coneixement dels materials -en especial la fusta- i d’una manera més específica la visió clara davant la solució de problemes tècnics, el desenvolupament de la intuïció mecànica, etc. D’una manera natural, sense esforç aparent, amb ell vaig aprendre els fonaments del que seria la meva professió en el futur i gràcies a aquests vaig iniciar la meva carrera, amb la construcció del meu primer instrument -un banjo de cinc cordes- l’any 1970.

Sedo Garcia Pujol nasqué l’any 1952 al barri barceloní de Gràcia. Ben aviat, cursà estudis de pintura i escultura a l’Escola Massana de Barcelona i estudis de violí al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Al llarg de la seva fructuosa carrera professional com a músic, Sedo Garcia ha participat com a instrumentista d’harmònica, banjo de cinc cordes, guitarra de finger-picking, violí, mandolina, cornamusa, llaüt, viola de roda i fídula medieval en més d’una dotzena d’agrupacions musicals amb les que ha gravat, en conjunt, una vintena de discos i amb les que ha realitzat gires per Espanya, Portugal, França, Itàlia, Suïssa, Àustria, Alemanya i Estats Units. Sedo Garcia construí el seu primer instrument l’any 1970, un banjo de cinc cordes. A partir de llavors, s’ha anat especialitzant en la construcció d’un ampli ventall d’instruments de corda. Actualment viu amb la seva família a Vilert, localitat del Pla de l’Estany on també hi té el taller.