Cants monòdics de l’Edat Mitjana al voltant del pensament sobre les ombres.

Allò que és i no és. Projecció com un motlle de les coses. Persecució immediata de la llum del cos, fet objecte. Perseguir les ombres, ofici de Titans, anhel.

Des del silenci sorgeixen les notes musicals en contacte amb les parets del temple, del castell, la roca. Somnis, viatges a ultramar a la recerca de l’amor de lluny. Ombres dels que hi eren i ara no hi són. El desig i l’absència.

Penetrar les ombres com un desfici, tal vegada per descobrir que rere la pantalla il·luminada, no hi ha res.