Cants monòdics de l’Edat Mitjana al voltant del pensament sobre les ombres

Allò que és i no és. Projecció com un motlle de les coses. Persecució
immediata de la llum del cos, fet objecte. Perseguir les ombres, ofici de
Titans, anhel.

Des del silenci sorgeixen les notes musicals en contacte amb les parets
del temple, del castell, la roca. Somnis, viatges a ultramar a la recerca
de l’amor de lluny. Ombres dels que hi eren i ara no hi són. El desig i
l’absència.

Penetrar les ombres com un desfici, tal vegada per descobrir que rere la
pantalla il·luminada, no hi ha res.